“La justícia no existeix, l’única cosa que existeix son els jutges.”
Josep Pla i Casadevall
dimecres, 25 / novembre / 2009
dilluns, 16 / novembre / 2009
Dos gegants (als Srs. Alavedra i Prenafeta)
Penjar-se medalles és incomode i en segons quines situacions pot demostrar una intolerable mala educació, però quan fas balanç d'una trajectòria -com ho faig jo ara en aquests records-, la manera més honesta i directa d'anar al gra és reconèixer allò de què et sents orgullós sense subterfugis ni falses modèsties. (...) Si hagués de presentar un full de serveis al país, presentaria aquest: com a conseller de Governació vaig definir el model policial que finalment ha triomfat en un moment que semblava una utopia; en finançament vaig introduir el concepte de corresponsabilitat fiscal i de capacitat normativa en grans impostos com l'IRPF. He negociat traspassos importants com, per exemple, els de l'aigua, el de les universitats i el d'Adigsa. Vaig pactar els pressupostos que ens van portar a l'euro juntament amb Roca i, després, amb Joaquim Molins, que eren els nostres portaveus a Madrid. He contribuït a reforçar “la Caixa” i l'empresa familiar. També he treballat en la internacionalització de l'empresa catalana (CIDEM, COPCA) i en la captació de multinacionals. Així mateix vaig afavorir la inversió turística i vaig contribuir a la promoció de la zona de Tarragona, sobretot a través de Port Aventura.
Entre la vida i la política, p. 98
Macià Alavedra
Del meu pas per al Generalitat m'han quedat dos sentiments. El primer, en moltes coses, un regust poc agradable. Una desconfiança i un escepticisme considerables. El segon, una satisfacció per tant i tant fet. Em sembla que vaig contribuir, no diré que decisivament, però sí de manera important, a la creació de la televisió i la ràdio públiques de Catalunya. Encara, a part de TV3, Canal33 i Catalunya Ràdio, vaig treballar perquè fossin una realitat també Catalunya Música i RAC105. (...) En nom del govern, vaig negociar la compra del Palau Robert a Barcelona. Vaig desencallar, igualment, burocràticament i econòmicament, el Circuit de Catalunya, a Montmeló. Vaig ser un element -en diríem positiu- en tot el procés de fusió -que va acabar sent d'absorció- entre la Caixa de Barcelona i la de Pensions. No ho oblidaré mai.
L'ombra del poder, p. 215-216
Lluís Prenafeta
Els Srs. Alavedra i Prenafeta són dos gegants catalans.Dos gegants INJUSTAMENT privats de llibertat.
Marc Arza
http://catalunyafastforward.blogspot.com/2009/11/dos-gegants-als-srs-alavedra-i.html
Entre la vida i la política, p. 98
Macià Alavedra
Del meu pas per al Generalitat m'han quedat dos sentiments. El primer, en moltes coses, un regust poc agradable. Una desconfiança i un escepticisme considerables. El segon, una satisfacció per tant i tant fet. Em sembla que vaig contribuir, no diré que decisivament, però sí de manera important, a la creació de la televisió i la ràdio públiques de Catalunya. Encara, a part de TV3, Canal33 i Catalunya Ràdio, vaig treballar perquè fossin una realitat també Catalunya Música i RAC105. (...) En nom del govern, vaig negociar la compra del Palau Robert a Barcelona. Vaig desencallar, igualment, burocràticament i econòmicament, el Circuit de Catalunya, a Montmeló. Vaig ser un element -en diríem positiu- en tot el procés de fusió -que va acabar sent d'absorció- entre la Caixa de Barcelona i la de Pensions. No ho oblidaré mai.
L'ombra del poder, p. 215-216
Lluís Prenafeta
Els Srs. Alavedra i Prenafeta són dos gegants catalans.Dos gegants INJUSTAMENT privats de llibertat.
Marc Arza
http://catalunyafastforward.blogspot.com/2009/11/dos-gegants-als-srs-alavedra-i.html
divendres, 13 / novembre / 2009
Ràbia!
Passen els dies i encara sento la mateixa indignació que al primer dia que es va saber que el Sr. Alavedra i el Sr. Prenafeta ingressaven en presó preventiva. Escàndol, vergonya, impotència, els sentiments resten inalterats. Per què?
En primer lloc, perquè la majoria de mitjans de comunicació ha fet un paperot ben lamentable atacant frontalment la presumpció d’innocència dels encausats. Aquests senyors no han de demostrar que són innocents, perquè de moment se’ls hauria de pressuposar la innocència. Aquí és el jutge qui ha d’aportar proves per demostrar la seva culpabilitat, i jo encara no he vist cap prova fefaent que m’expliqui el perquè de l’empresonament. I dubto que n’acabi apareixent cap.
En segon lloc, la personalitat del jutge mediàtic però sobretot la naturalesa de la mateixa Audiència Nacional (espanyola) no fan pressagiar res de bo. Sobre Garzón l’il·luminat ja se n’ha dit prou coses com per no refiar-se’n. Però i de l’Audiència? Aquest tribunal d’excepció hereu del TOP no té parangó al món occidental, Spain is different, i doncs què et pensaves? Això sí, el rebre, again, pels catalans.
Cal recordar que la justícia és un pilar fonamental de l’Estat de Dret, i actua com un contrapoder de l’executiu i del legislatiu. A tot el món occidental? No! Hi ha un poble d’irreductibles hispans on el poder judicial és manipulat de tal manera que a Montesquieu no el reconeix ni la mare que el va parir. Separació de poders, després de l’espectacle grotesc del Tribunal Constitucional, màxima instància judicial, amb l’Estatut? Si fins i tot en Santiago Vidal l’altre dia demanava la dimissió de tots els seus membres, donada la patètica politització del tribunal! Justícia, sí, però qui la imparteix? I amb quina legitimitat?
I finalment, un apunt no menys important sobre les formes del show escabrós de les manilles i del furgó de la benemèrita. Algú es pensa que és innocent la detenció del conseller més emblemàtic i més estimat pel públic nacionalista de tots els governs de Pujol? Algú creu que és casual la detenció del millor i més brillant braç executor de l’agenda del president Pujol? Fent el símil, algú s’imagina en Gabriel Cisneros (ACS) o en Peces-Barba, pares de la Constitució, emmanillats, desorientats i amb una bossa d’escombraries à la Auschwitz davant les càmeres de televisió? I en Rodrigo Rato? Doncs bé, en Macià Alavedra, en tant que ponent de l’Estatut de Sau i conseller d’economia i finances, seria l’homenot equivalent a tots aquests personatges junts. I el mateix podríem dir sobre el número dos de facto d’en Pujol, el senyor Prenafeta. No m’imagino l’Alfonso Guerra engarjolat (de fet ni l’hermanísimo Juan va ser exhibit amb manilles com si fos un trofeu de caça major, com deia en Xavier Roig). El tracte que van rebre els nostres dos admirats personatges el dia del trasllat a Madrid és un escarni i un insult per a tots els que estimem el nostre país, fins i tot si fos veritat allò que se li imputa.
I és que com deia aquell, la justícia (espanyola) es un cachondeo. Llibertat JA.
Toni Casas i Molina
Barcelona
En primer lloc, perquè la majoria de mitjans de comunicació ha fet un paperot ben lamentable atacant frontalment la presumpció d’innocència dels encausats. Aquests senyors no han de demostrar que són innocents, perquè de moment se’ls hauria de pressuposar la innocència. Aquí és el jutge qui ha d’aportar proves per demostrar la seva culpabilitat, i jo encara no he vist cap prova fefaent que m’expliqui el perquè de l’empresonament. I dubto que n’acabi apareixent cap.
En segon lloc, la personalitat del jutge mediàtic però sobretot la naturalesa de la mateixa Audiència Nacional (espanyola) no fan pressagiar res de bo. Sobre Garzón l’il·luminat ja se n’ha dit prou coses com per no refiar-se’n. Però i de l’Audiència? Aquest tribunal d’excepció hereu del TOP no té parangó al món occidental, Spain is different, i doncs què et pensaves? Això sí, el rebre, again, pels catalans.
Cal recordar que la justícia és un pilar fonamental de l’Estat de Dret, i actua com un contrapoder de l’executiu i del legislatiu. A tot el món occidental? No! Hi ha un poble d’irreductibles hispans on el poder judicial és manipulat de tal manera que a Montesquieu no el reconeix ni la mare que el va parir. Separació de poders, després de l’espectacle grotesc del Tribunal Constitucional, màxima instància judicial, amb l’Estatut? Si fins i tot en Santiago Vidal l’altre dia demanava la dimissió de tots els seus membres, donada la patètica politització del tribunal! Justícia, sí, però qui la imparteix? I amb quina legitimitat?
I finalment, un apunt no menys important sobre les formes del show escabrós de les manilles i del furgó de la benemèrita. Algú es pensa que és innocent la detenció del conseller més emblemàtic i més estimat pel públic nacionalista de tots els governs de Pujol? Algú creu que és casual la detenció del millor i més brillant braç executor de l’agenda del president Pujol? Fent el símil, algú s’imagina en Gabriel Cisneros (ACS) o en Peces-Barba, pares de la Constitució, emmanillats, desorientats i amb una bossa d’escombraries à la Auschwitz davant les càmeres de televisió? I en Rodrigo Rato? Doncs bé, en Macià Alavedra, en tant que ponent de l’Estatut de Sau i conseller d’economia i finances, seria l’homenot equivalent a tots aquests personatges junts. I el mateix podríem dir sobre el número dos de facto d’en Pujol, el senyor Prenafeta. No m’imagino l’Alfonso Guerra engarjolat (de fet ni l’hermanísimo Juan va ser exhibit amb manilles com si fos un trofeu de caça major, com deia en Xavier Roig). El tracte que van rebre els nostres dos admirats personatges el dia del trasllat a Madrid és un escarni i un insult per a tots els que estimem el nostre país, fins i tot si fos veritat allò que se li imputa.
I és que com deia aquell, la justícia (espanyola) es un cachondeo. Llibertat JA.
Toni Casas i Molina
Barcelona
dijous, 12 / novembre / 2009
Salutació
Dono el meu humil suport al sr. Prenafeta i al sr. Alavedra i a les seves famílies, en el que segur que és el pitjor moment de la seva vida.
Sense saber-ne res de res, tinc el convenciment que han actuat legalment i que, per tant, són innocents. Aquesta és una força que altres no tenen i que no podran tenir mai en els seus perquè ja els han condemnat abans de ser jutjats.
Les imatges que tots sabem, no es poden oblidar i no hem d’oblidar. No tot s’hi val, sr. Garzón.
Salvador Coll i Artés
Barcelona
Sense saber-ne res de res, tinc el convenciment que han actuat legalment i que, per tant, són innocents. Aquesta és una força que altres no tenen i que no podran tenir mai en els seus perquè ja els han condemnat abans de ser jutjats.
Les imatges que tots sabem, no es poden oblidar i no hem d’oblidar. No tot s’hi val, sr. Garzón.
Salvador Coll i Artés
Barcelona
dimarts, 10 / novembre / 2009
La fi de la impunitat
Evidentment jo no puc saber la realitat ni l'abast de la presumpta culpabilitat dels imputats en el cas Pretòria, encara que sí sé que veure emmanillats i recollint bosses d'escombraries a persones que han defensat el catalanisme, molt més allà del que el deure els exigia i en circumstàncies molt difícils, em dol.
Està clar que aquesta mateixa escena ocorre cada dia, amb persones que no coneixem, i que no ha d'existir un tracte de favor cap els uns o els altres. Tanmateix, aquestes imatges em porten a la reflexió sobre el lluny que estem en la implantació d'un sistema de "qualitat total" en una cosa que ens resulta tan cara com la justícia.
Volem continuar mantenint la justícia com un poder de l'Estat?, o avancem en una proposta innovadora i la convertim en un verdader dret dels ciutadans. Un dret sobre la ineficàcia del qual, demores, errors, actuacions injustificades o desmesurades, inhibicions, filtracions mediàtiques, fogonades, etc. hàgim de ser informats, i en molts casos, rescabalats.La transparència ha d'arribar als òrgans judicials, i hauriem d’exigir una relació pública dels casos que porta cada jutge, amb els seus noms i cognoms, els seus èxits i els seus fracassos, els seus errors, les multes o apercebiments que ha rebut en la seva carrera. En definitiva, volem tenir acés a les dades de qualitat de qui ens jutja o ens imputa, de forma verificable, i volem també que, si després del procés, s'objectiva la nostra innocència o no culpabilitat, es depurin responsabilitats equivalents a la pèrdua de la dignitat, a l'embargament preventiu dels nostres béns, a l'absència de llibertat sense motiu, i a tantes i tantes actuacions que generen cicatrius personals i socials indelebles.Estic convençut de què, com ocorre en la medicina, el meu àmbit de treball, els més competents, estaran d'acord amb aquest plantejament de mèrit, i els mediocres, avui legió, no, però els liberals sempre hem cregut en la societat de mèrit, jo ho sóc, i per això soc membre adherit de la FCO.
Des d'aquí, fins i tot des de la ignorància més absoluta, el meu suport als detinguts i les seves famílies en aquests difícils moments i el meu desig de que les seves imputacions siguin immerescudes, com em diu el cor. Si fos així, espero que su plantejin com un servei més a la construcció de la consciència col.lectiva.
Ferran Garcia
Reumatòleg
Està clar que aquesta mateixa escena ocorre cada dia, amb persones que no coneixem, i que no ha d'existir un tracte de favor cap els uns o els altres. Tanmateix, aquestes imatges em porten a la reflexió sobre el lluny que estem en la implantació d'un sistema de "qualitat total" en una cosa que ens resulta tan cara com la justícia.
Volem continuar mantenint la justícia com un poder de l'Estat?, o avancem en una proposta innovadora i la convertim en un verdader dret dels ciutadans. Un dret sobre la ineficàcia del qual, demores, errors, actuacions injustificades o desmesurades, inhibicions, filtracions mediàtiques, fogonades, etc. hàgim de ser informats, i en molts casos, rescabalats.La transparència ha d'arribar als òrgans judicials, i hauriem d’exigir una relació pública dels casos que porta cada jutge, amb els seus noms i cognoms, els seus èxits i els seus fracassos, els seus errors, les multes o apercebiments que ha rebut en la seva carrera. En definitiva, volem tenir acés a les dades de qualitat de qui ens jutja o ens imputa, de forma verificable, i volem també que, si després del procés, s'objectiva la nostra innocència o no culpabilitat, es depurin responsabilitats equivalents a la pèrdua de la dignitat, a l'embargament preventiu dels nostres béns, a l'absència de llibertat sense motiu, i a tantes i tantes actuacions que generen cicatrius personals i socials indelebles.Estic convençut de què, com ocorre en la medicina, el meu àmbit de treball, els més competents, estaran d'acord amb aquest plantejament de mèrit, i els mediocres, avui legió, no, però els liberals sempre hem cregut en la societat de mèrit, jo ho sóc, i per això soc membre adherit de la FCO.
Des d'aquí, fins i tot des de la ignorància més absoluta, el meu suport als detinguts i les seves famílies en aquests difícils moments i el meu desig de que les seves imputacions siguin immerescudes, com em diu el cor. Si fos així, espero que su plantejin com un servei més a la construcció de la consciència col.lectiva.
Ferran Garcia
Reumatòleg
dilluns, 9 / novembre / 2009
La ciutat de la culpa (als Srs. Alavedra i Prenafeta)
¿Com us podeu estar així tranquils a casa vostra i en els vostres quefers sabent que cada dia, en aquella presó espanyola, hi ha dos homes tancats injustament, privats de llibertat, privats del cel i del món i del mar, i del port que trafiqueja i de la ciutat que s'aixeca, indiferent? Aquells homes, aquella obre magna de Déu en cos i ànima, vius, en totes les potencies i sentits, amb aquest mateix afany de vida que teniu vosaltres, agenollats davant d'un mur i condemnats a una pena de presó injusta sense haver estat jutjats, amb la seva llibertat morta com un conill... ells, que son tan homes com vosaltres... !potser més que vosaltres¡ I això ha passat i no hem dit res, i ha de tornar a passar no sé quantes vegades! ¿Com us podeu estar a casa vostra, i asseure-us a taula voltats de fills, i posar-vos al llit amb la dona, i atendre els vostres negocis, i que aquesta visió no se us posi al davant i no us nuï el mos de pa a la gola, i no us glaci el petó als llavis, i no us privi d'atendre a tot altra cosa que no sigui aquesta?
(Adaptació lliure d'un fragment de“La Ciutat del Perdó” de Joan Maragall)
Marc Arza
http://catalunyafastforward.blogspot.com/2009/11/la-ciutat-de-la-culpa-als-srs-alavedra.html
(Adaptació lliure d'un fragment de“La Ciutat del Perdó” de Joan Maragall)
Marc Arza
http://catalunyafastforward.blogspot.com/2009/11/la-ciutat-de-la-culpa-als-srs-alavedra.html
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
