divendres, 4 de desembre de 2009

La meua solidaritat en reclamar JUSTICIA‏

Em solidaritzo amb l'esperit d'aquest manifest, reclamant JUSTICIA amb en Lluis Prenafeta i en Macià Alavedra.

No només les maneres del trasllat a Madrid no van ser les correctes, sinó que la interlocutòria no s'aguanta per enlloc. No tinc nocions de lleis, però si de sentit comú. Si els senyors Macià i Lluis (con "elle", señor Garzón, no "Luis") són culpables, llavors també ho haurien de ser tots els API's que, exercint la seua activitat privada, hagin cobrat comisions per la intermediació d'immobles. Ja hem patit altres "garzonades", com el tancament d'Egunkaria (el judici de la qual al final va quedar en no res, però la qüestió és que la publicació euskalduna, ferida de mort, no va poder tornar a veure la llum).

Esperem que el judici no es demori excessivament, i es faci justícia. I, mentre això no passa, no te cap sentit que estiguin a la presó.

Lluís, Macià, si arribeu a llegir aquestes línies, rebeu-les com un intent desesperat per encoratjar-vos en aquest mal tràngol que us ha tocat passar, i voldria que sentissiu la solidaritat dels que volem justícia, enlloc d'encarnissament contra la classe política (ex-política en aquest cas), contra determinades idees, contra determinada classe social, o inclús contra determinat poble. Massa gent d'aquest estat vol veure-us tancats, només per pertànyer a aquests col·lectius, independentment de la justícia del cas concret. Massa. I estem en democràcia, senyors. La "jauria humana" dels westerns ja hauria d'estar superada, a aquestes alçades del s.XXI. Però és que lo que tenim al "west", és molt "west".

Reitero la meua solidaritat, i afegeixo l'agraïment dels anys dedicats al nostre païs quan éreu en actiu. Tant de bo els polítics d'avui fossin només una mínima part dels que éreu llavors. Però es que ni això.

Una forta abraçada des de Lleida, i ànims a la família més propera.

Pere Prenafeta

Cap comentari: