Macià i Lluís,
Per fi ha arribat el dia de la vostre alliberació. Ha arribar per poder gaudir de les festes nadalenques amb la vostre família i tots aquells que us aprecien. Recupereu-vos, gaudiu de la llibertat retrobada.
Després a lluitar aferrissadament ,contra els de sempre ,per demostrar la vostre innocència (curiós país on això s`hagi de demostrar). No us perdonen haver sigut el que vareu ser, la lluita per la nació i per la seva dignitat.
Només en un país sotmés es poden produir aquests malvestats. El dia de l`alliberament nacional que s`apropa ràpidament, se us haurà de rescabalar.
Lluís Tarrés
dijous, 10 de desembre del 2009
dimecres, 9 de desembre del 2009
Per fí a casa !!!
Per fí a casa !!!
Espero i destjo estigueu bé i acompanyats dels que us estimen. Una abraçada gran i ánims per seguir endavant i fer front a tot i tots!!!!!!
Nina Gimeno
Espero i destjo estigueu bé i acompanyats dels que us estimen. Una abraçada gran i ánims per seguir endavant i fer front a tot i tots!!!!!!
Nina Gimeno
Bon Nadal
LLuis, Macià:
Ja esteu a casa. Ja podreu rebre el suport directe de tots els qui us valorem com a patriotes honrats, que heu estat objecte d'una persecució dels enemics de sempre.
Però esteu tornant a guanyar, i, amb vosaltres a les files del davant, seguim lluitant per a guanyar, novament, la llibertat col.lectiva del nostre poble.
Bon Nadal amb les vostres respectives famílies!!
Jordi Lleyda Torres
Ja esteu a casa. Ja podreu rebre el suport directe de tots els qui us valorem com a patriotes honrats, que heu estat objecte d'una persecució dels enemics de sempre.
Però esteu tornant a guanyar, i, amb vosaltres a les files del davant, seguim lluitant per a guanyar, novament, la llibertat col.lectiva del nostre poble.
Bon Nadal amb les vostres respectives famílies!!
Jordi Lleyda Torres
Recolzament d'en Macià Alavedra i en Lluís Prenafeta
Confio en la presumpció d'innocència d'aquests dos grans homes, que van ser partícips de la construcció nacional de Catalunya.
Celebro que surtin de la presó, tot i que això de fer pagar 1 milió d'Euros a cadascun com a fiança, ho trobo molt exagerat, sense que ens hagin explicat encara el perquè han estat a la presó durant més d'un mes, i a sobre han rebut el mateix tracte, perdó, molt pitjor, que per exemple el tracte que van tenir amb Juan Antonio Roca, el cervell de l'Operació Malaya.
En cas de fer-se algun tipus d'acte de recolzament d'en Macià Alavedra i en Lluís Prenafeta, si us plau informeu-nos, jo personalment hi vull participar.
Moltes gràcies,
Andreu Garrigó
Celebro que surtin de la presó, tot i que això de fer pagar 1 milió d'Euros a cadascun com a fiança, ho trobo molt exagerat, sense que ens hagin explicat encara el perquè han estat a la presó durant més d'un mes, i a sobre han rebut el mateix tracte, perdó, molt pitjor, que per exemple el tracte que van tenir amb Juan Antonio Roca, el cervell de l'Operació Malaya.
En cas de fer-se algun tipus d'acte de recolzament d'en Macià Alavedra i en Lluís Prenafeta, si us plau informeu-nos, jo personalment hi vull participar.
Moltes gràcies,
Andreu Garrigó
dimarts, 8 de desembre del 2009
Suport a Lluís Prenafeta i Macià Alavedra
Han estat uns dies molt tristos, veure dos senyors -i ho dic amb tota l'extensió de la paraula- en aquesta situació ha estat molt trist. Però encara ho ha estat molt més el linxament de que han estat víctimes per part de moltes persones que no saben, no veuen, o no volen saber ni veure el que està passant.
Els senyors Prenafeta i Alavedra tenien i tenen tot el meu respecte i suport i només espero que un des de fora ara ja i l'altre aviat puguin resoldre les seves causes com més aviat millor i tapar la boca a tots els que durant aquest temps els han escarnit i avergonyir als que han callat. No es pot callar davant d'uns fets així, se sigui qui se sigui i s'estigui on s'estigui. Si nosaltres no defemsem els nostres, com volem que ho facin els altres!
Senyors Prenafeta i Alavedra, ànims i lluiteu per la veritat, no esteu sols!
Rita, http://lamevaillaroja.blogspot.com/
http://lamevaillaroja.blogspot.com/2009/11/la-jugada.html
Els senyors Prenafeta i Alavedra tenien i tenen tot el meu respecte i suport i només espero que un des de fora ara ja i l'altre aviat puguin resoldre les seves causes com més aviat millor i tapar la boca a tots els que durant aquest temps els han escarnit i avergonyir als que han callat. No es pot callar davant d'uns fets així, se sigui qui se sigui i s'estigui on s'estigui. Si nosaltres no defemsem els nostres, com volem que ho facin els altres!
Senyors Prenafeta i Alavedra, ànims i lluiteu per la veritat, no esteu sols!
Rita, http://lamevaillaroja.blogspot.com/
http://lamevaillaroja.blogspot.com/2009/11/la-jugada.html
Macià, ja ets lliure !! Lluis aviat seràs lliure !!
Macià, ja ets lliure !! Lluis, aviat seràs lliure !!En vosaltres han volgut humiliar el Pais, han volgut humiliar Catalunya. Però no se n'han sortit.Us han volgut fer molt de mal, us han fet patir. Han demostrat que ni tant sols poseeixen la humana virtut de la misericòrdia i no han respectat ni tant sols la vostra edat, que es la mateixa que te el meu pare.En vosaltres han ofès la dignitat d'un pais i de tants i tants que heu fet molt per Catalunya en moments molt difícils.
Tota aquesta mascarada al final demostrarà qui son els veritables delinquents: els enemics de Catalunya i un jutge vanitós que es creu una mena de redemptor de la humanitat (aixó si, si es tancant a la presó tots els nacionalistes no-espanyols, millor).
Ara el més important es que sou lliures (confio que en Lluis ho serà en les properes hores) i podeu tornar a casa amb la vostra família i els amics. Som molts els que voldriem ser ara amb vosaltres, però volem respecter el vostre retorn i el vostre descans.
Ara, malauradament, ja formeu part dels atacs i greuges que històricament i durant segles hem patit els catalans.Només la sobirania plena, la llibertat, ens donarà la dignitat que constantment ens arrabassen. Gràcies Macià i Lluis per tor el que heu fet per Catalunya !!
Juli Marti Garcia
Tota aquesta mascarada al final demostrarà qui son els veritables delinquents: els enemics de Catalunya i un jutge vanitós que es creu una mena de redemptor de la humanitat (aixó si, si es tancant a la presó tots els nacionalistes no-espanyols, millor).
Ara el més important es que sou lliures (confio que en Lluis ho serà en les properes hores) i podeu tornar a casa amb la vostra família i els amics. Som molts els que voldriem ser ara amb vosaltres, però volem respecter el vostre retorn i el vostre descans.
Ara, malauradament, ja formeu part dels atacs i greuges que històricament i durant segles hem patit els catalans.Només la sobirania plena, la llibertat, ens donarà la dignitat que constantment ens arrabassen. Gràcies Macià i Lluis per tor el que heu fet per Catalunya !!
Juli Marti Garcia
divendres, 4 de desembre del 2009
La meua solidaritat en reclamar JUSTICIA
Em solidaritzo amb l'esperit d'aquest manifest, reclamant JUSTICIA amb en Lluis Prenafeta i en Macià Alavedra.
No només les maneres del trasllat a Madrid no van ser les correctes, sinó que la interlocutòria no s'aguanta per enlloc. No tinc nocions de lleis, però si de sentit comú. Si els senyors Macià i Lluis (con "elle", señor Garzón, no "Luis") són culpables, llavors també ho haurien de ser tots els API's que, exercint la seua activitat privada, hagin cobrat comisions per la intermediació d'immobles. Ja hem patit altres "garzonades", com el tancament d'Egunkaria (el judici de la qual al final va quedar en no res, però la qüestió és que la publicació euskalduna, ferida de mort, no va poder tornar a veure la llum).
Esperem que el judici no es demori excessivament, i es faci justícia. I, mentre això no passa, no te cap sentit que estiguin a la presó.
Lluís, Macià, si arribeu a llegir aquestes línies, rebeu-les com un intent desesperat per encoratjar-vos en aquest mal tràngol que us ha tocat passar, i voldria que sentissiu la solidaritat dels que volem justícia, enlloc d'encarnissament contra la classe política (ex-política en aquest cas), contra determinades idees, contra determinada classe social, o inclús contra determinat poble. Massa gent d'aquest estat vol veure-us tancats, només per pertànyer a aquests col·lectius, independentment de la justícia del cas concret. Massa. I estem en democràcia, senyors. La "jauria humana" dels westerns ja hauria d'estar superada, a aquestes alçades del s.XXI. Però és que lo que tenim al "west", és molt "west".
Reitero la meua solidaritat, i afegeixo l'agraïment dels anys dedicats al nostre païs quan éreu en actiu. Tant de bo els polítics d'avui fossin només una mínima part dels que éreu llavors. Però es que ni això.
Una forta abraçada des de Lleida, i ànims a la família més propera.
Pere Prenafeta
No només les maneres del trasllat a Madrid no van ser les correctes, sinó que la interlocutòria no s'aguanta per enlloc. No tinc nocions de lleis, però si de sentit comú. Si els senyors Macià i Lluis (con "elle", señor Garzón, no "Luis") són culpables, llavors també ho haurien de ser tots els API's que, exercint la seua activitat privada, hagin cobrat comisions per la intermediació d'immobles. Ja hem patit altres "garzonades", com el tancament d'Egunkaria (el judici de la qual al final va quedar en no res, però la qüestió és que la publicació euskalduna, ferida de mort, no va poder tornar a veure la llum).
Esperem que el judici no es demori excessivament, i es faci justícia. I, mentre això no passa, no te cap sentit que estiguin a la presó.
Lluís, Macià, si arribeu a llegir aquestes línies, rebeu-les com un intent desesperat per encoratjar-vos en aquest mal tràngol que us ha tocat passar, i voldria que sentissiu la solidaritat dels que volem justícia, enlloc d'encarnissament contra la classe política (ex-política en aquest cas), contra determinades idees, contra determinada classe social, o inclús contra determinat poble. Massa gent d'aquest estat vol veure-us tancats, només per pertànyer a aquests col·lectius, independentment de la justícia del cas concret. Massa. I estem en democràcia, senyors. La "jauria humana" dels westerns ja hauria d'estar superada, a aquestes alçades del s.XXI. Però és que lo que tenim al "west", és molt "west".
Reitero la meua solidaritat, i afegeixo l'agraïment dels anys dedicats al nostre païs quan éreu en actiu. Tant de bo els polítics d'avui fossin només una mínima part dels que éreu llavors. Però es que ni això.
Una forta abraçada des de Lleida, i ànims a la família més propera.
Pere Prenafeta
Jo els dóno suport
Jo els dóno el meu suport. Em considero demòcrata, i en conseqüència crec en la pressumpció de innocència. Evidentment, també crec en la pressumpció de innocència dels imputats pel dit "Caso Pretoria".
Treballo a França, i veient el funcionament de la societat francesa (amb totes les seves mancances i imperfeccions) i el d'altres societats europees, t'adones de com n'és de dèbil i de immadura la democràcia espanyola.
Un exemple n'és aquest cas, on un Jutge, instal.lat a la seu de l'antic Tribunal de Orden Público franquista, pot violentar la seva altíssima responsabilitat i també les Lleis, agafar la disfressa de Justiciero Universal i restablir la Santa Inquisició, aclamat per uns mitjans de comunicació i una part de la població que volen sang, no Justícia.
Desitjaria que el procés en el que es veuen implicats, entre d'altres, els Srs.Alavedra i Prenafeta, es desenvolupés en l'estricte marc de la Justícia, i la societat no en permetés altres usos, ni altres lectures.
Lluis Mateu Vergely
Treballo a França, i veient el funcionament de la societat francesa (amb totes les seves mancances i imperfeccions) i el d'altres societats europees, t'adones de com n'és de dèbil i de immadura la democràcia espanyola.
Un exemple n'és aquest cas, on un Jutge, instal.lat a la seu de l'antic Tribunal de Orden Público franquista, pot violentar la seva altíssima responsabilitat i també les Lleis, agafar la disfressa de Justiciero Universal i restablir la Santa Inquisició, aclamat per uns mitjans de comunicació i una part de la població que volen sang, no Justícia.
Desitjaria que el procés en el que es veuen implicats, entre d'altres, els Srs.Alavedra i Prenafeta, es desenvolupés en l'estricte marc de la Justícia, i la societat no en permetés altres usos, ni altres lectures.
Lluis Mateu Vergely
Suport i ànims
Suport pel Sr Alavedra i Sr Prenafeta
Que ha fet sr Garzon?? Els hi tornarà voste la seva dignitat quan tot aixo s'aclareixi??
Des de Ivars molts anims Sr Prenafeta i Sr Alavedra, tambe a la seves families i records!!!!
Vanessa Ricart
Ivars d'Urgell
Que ha fet sr Garzon?? Els hi tornarà voste la seva dignitat quan tot aixo s'aclareixi??
Des de Ivars molts anims Sr Prenafeta i Sr Alavedra, tambe a la seves families i records!!!!
Vanessa Ricart
Ivars d'Urgell
dimecres, 25 de novembre del 2009
La justícia
“La justícia no existeix, l’única cosa que existeix son els jutges.”
Josep Pla i Casadevall
Josep Pla i Casadevall
dilluns, 16 de novembre del 2009
Dos gegants (als Srs. Alavedra i Prenafeta)
Penjar-se medalles és incomode i en segons quines situacions pot demostrar una intolerable mala educació, però quan fas balanç d'una trajectòria -com ho faig jo ara en aquests records-, la manera més honesta i directa d'anar al gra és reconèixer allò de què et sents orgullós sense subterfugis ni falses modèsties. (...) Si hagués de presentar un full de serveis al país, presentaria aquest: com a conseller de Governació vaig definir el model policial que finalment ha triomfat en un moment que semblava una utopia; en finançament vaig introduir el concepte de corresponsabilitat fiscal i de capacitat normativa en grans impostos com l'IRPF. He negociat traspassos importants com, per exemple, els de l'aigua, el de les universitats i el d'Adigsa. Vaig pactar els pressupostos que ens van portar a l'euro juntament amb Roca i, després, amb Joaquim Molins, que eren els nostres portaveus a Madrid. He contribuït a reforçar “la Caixa” i l'empresa familiar. També he treballat en la internacionalització de l'empresa catalana (CIDEM, COPCA) i en la captació de multinacionals. Així mateix vaig afavorir la inversió turística i vaig contribuir a la promoció de la zona de Tarragona, sobretot a través de Port Aventura.
Entre la vida i la política, p. 98
Macià Alavedra
Del meu pas per al Generalitat m'han quedat dos sentiments. El primer, en moltes coses, un regust poc agradable. Una desconfiança i un escepticisme considerables. El segon, una satisfacció per tant i tant fet. Em sembla que vaig contribuir, no diré que decisivament, però sí de manera important, a la creació de la televisió i la ràdio públiques de Catalunya. Encara, a part de TV3, Canal33 i Catalunya Ràdio, vaig treballar perquè fossin una realitat també Catalunya Música i RAC105. (...) En nom del govern, vaig negociar la compra del Palau Robert a Barcelona. Vaig desencallar, igualment, burocràticament i econòmicament, el Circuit de Catalunya, a Montmeló. Vaig ser un element -en diríem positiu- en tot el procés de fusió -que va acabar sent d'absorció- entre la Caixa de Barcelona i la de Pensions. No ho oblidaré mai.
L'ombra del poder, p. 215-216
Lluís Prenafeta
Els Srs. Alavedra i Prenafeta són dos gegants catalans.Dos gegants INJUSTAMENT privats de llibertat.
Marc Arza
http://catalunyafastforward.blogspot.com/2009/11/dos-gegants-als-srs-alavedra-i.html
Entre la vida i la política, p. 98
Macià Alavedra
Del meu pas per al Generalitat m'han quedat dos sentiments. El primer, en moltes coses, un regust poc agradable. Una desconfiança i un escepticisme considerables. El segon, una satisfacció per tant i tant fet. Em sembla que vaig contribuir, no diré que decisivament, però sí de manera important, a la creació de la televisió i la ràdio públiques de Catalunya. Encara, a part de TV3, Canal33 i Catalunya Ràdio, vaig treballar perquè fossin una realitat també Catalunya Música i RAC105. (...) En nom del govern, vaig negociar la compra del Palau Robert a Barcelona. Vaig desencallar, igualment, burocràticament i econòmicament, el Circuit de Catalunya, a Montmeló. Vaig ser un element -en diríem positiu- en tot el procés de fusió -que va acabar sent d'absorció- entre la Caixa de Barcelona i la de Pensions. No ho oblidaré mai.
L'ombra del poder, p. 215-216
Lluís Prenafeta
Els Srs. Alavedra i Prenafeta són dos gegants catalans.Dos gegants INJUSTAMENT privats de llibertat.
Marc Arza
http://catalunyafastforward.blogspot.com/2009/11/dos-gegants-als-srs-alavedra-i.html
divendres, 13 de novembre del 2009
Ràbia!
Passen els dies i encara sento la mateixa indignació que al primer dia que es va saber que el Sr. Alavedra i el Sr. Prenafeta ingressaven en presó preventiva. Escàndol, vergonya, impotència, els sentiments resten inalterats. Per què?
En primer lloc, perquè la majoria de mitjans de comunicació ha fet un paperot ben lamentable atacant frontalment la presumpció d’innocència dels encausats. Aquests senyors no han de demostrar que són innocents, perquè de moment se’ls hauria de pressuposar la innocència. Aquí és el jutge qui ha d’aportar proves per demostrar la seva culpabilitat, i jo encara no he vist cap prova fefaent que m’expliqui el perquè de l’empresonament. I dubto que n’acabi apareixent cap.
En segon lloc, la personalitat del jutge mediàtic però sobretot la naturalesa de la mateixa Audiència Nacional (espanyola) no fan pressagiar res de bo. Sobre Garzón l’il·luminat ja se n’ha dit prou coses com per no refiar-se’n. Però i de l’Audiència? Aquest tribunal d’excepció hereu del TOP no té parangó al món occidental, Spain is different, i doncs què et pensaves? Això sí, el rebre, again, pels catalans.
Cal recordar que la justícia és un pilar fonamental de l’Estat de Dret, i actua com un contrapoder de l’executiu i del legislatiu. A tot el món occidental? No! Hi ha un poble d’irreductibles hispans on el poder judicial és manipulat de tal manera que a Montesquieu no el reconeix ni la mare que el va parir. Separació de poders, després de l’espectacle grotesc del Tribunal Constitucional, màxima instància judicial, amb l’Estatut? Si fins i tot en Santiago Vidal l’altre dia demanava la dimissió de tots els seus membres, donada la patètica politització del tribunal! Justícia, sí, però qui la imparteix? I amb quina legitimitat?
I finalment, un apunt no menys important sobre les formes del show escabrós de les manilles i del furgó de la benemèrita. Algú es pensa que és innocent la detenció del conseller més emblemàtic i més estimat pel públic nacionalista de tots els governs de Pujol? Algú creu que és casual la detenció del millor i més brillant braç executor de l’agenda del president Pujol? Fent el símil, algú s’imagina en Gabriel Cisneros (ACS) o en Peces-Barba, pares de la Constitució, emmanillats, desorientats i amb una bossa d’escombraries à la Auschwitz davant les càmeres de televisió? I en Rodrigo Rato? Doncs bé, en Macià Alavedra, en tant que ponent de l’Estatut de Sau i conseller d’economia i finances, seria l’homenot equivalent a tots aquests personatges junts. I el mateix podríem dir sobre el número dos de facto d’en Pujol, el senyor Prenafeta. No m’imagino l’Alfonso Guerra engarjolat (de fet ni l’hermanísimo Juan va ser exhibit amb manilles com si fos un trofeu de caça major, com deia en Xavier Roig). El tracte que van rebre els nostres dos admirats personatges el dia del trasllat a Madrid és un escarni i un insult per a tots els que estimem el nostre país, fins i tot si fos veritat allò que se li imputa.
I és que com deia aquell, la justícia (espanyola) es un cachondeo. Llibertat JA.
Toni Casas i Molina
Barcelona
En primer lloc, perquè la majoria de mitjans de comunicació ha fet un paperot ben lamentable atacant frontalment la presumpció d’innocència dels encausats. Aquests senyors no han de demostrar que són innocents, perquè de moment se’ls hauria de pressuposar la innocència. Aquí és el jutge qui ha d’aportar proves per demostrar la seva culpabilitat, i jo encara no he vist cap prova fefaent que m’expliqui el perquè de l’empresonament. I dubto que n’acabi apareixent cap.
En segon lloc, la personalitat del jutge mediàtic però sobretot la naturalesa de la mateixa Audiència Nacional (espanyola) no fan pressagiar res de bo. Sobre Garzón l’il·luminat ja se n’ha dit prou coses com per no refiar-se’n. Però i de l’Audiència? Aquest tribunal d’excepció hereu del TOP no té parangó al món occidental, Spain is different, i doncs què et pensaves? Això sí, el rebre, again, pels catalans.
Cal recordar que la justícia és un pilar fonamental de l’Estat de Dret, i actua com un contrapoder de l’executiu i del legislatiu. A tot el món occidental? No! Hi ha un poble d’irreductibles hispans on el poder judicial és manipulat de tal manera que a Montesquieu no el reconeix ni la mare que el va parir. Separació de poders, després de l’espectacle grotesc del Tribunal Constitucional, màxima instància judicial, amb l’Estatut? Si fins i tot en Santiago Vidal l’altre dia demanava la dimissió de tots els seus membres, donada la patètica politització del tribunal! Justícia, sí, però qui la imparteix? I amb quina legitimitat?
I finalment, un apunt no menys important sobre les formes del show escabrós de les manilles i del furgó de la benemèrita. Algú es pensa que és innocent la detenció del conseller més emblemàtic i més estimat pel públic nacionalista de tots els governs de Pujol? Algú creu que és casual la detenció del millor i més brillant braç executor de l’agenda del president Pujol? Fent el símil, algú s’imagina en Gabriel Cisneros (ACS) o en Peces-Barba, pares de la Constitució, emmanillats, desorientats i amb una bossa d’escombraries à la Auschwitz davant les càmeres de televisió? I en Rodrigo Rato? Doncs bé, en Macià Alavedra, en tant que ponent de l’Estatut de Sau i conseller d’economia i finances, seria l’homenot equivalent a tots aquests personatges junts. I el mateix podríem dir sobre el número dos de facto d’en Pujol, el senyor Prenafeta. No m’imagino l’Alfonso Guerra engarjolat (de fet ni l’hermanísimo Juan va ser exhibit amb manilles com si fos un trofeu de caça major, com deia en Xavier Roig). El tracte que van rebre els nostres dos admirats personatges el dia del trasllat a Madrid és un escarni i un insult per a tots els que estimem el nostre país, fins i tot si fos veritat allò que se li imputa.
I és que com deia aquell, la justícia (espanyola) es un cachondeo. Llibertat JA.
Toni Casas i Molina
Barcelona
dijous, 12 de novembre del 2009
Salutació
Dono el meu humil suport al sr. Prenafeta i al sr. Alavedra i a les seves famílies, en el que segur que és el pitjor moment de la seva vida.
Sense saber-ne res de res, tinc el convenciment que han actuat legalment i que, per tant, són innocents. Aquesta és una força que altres no tenen i que no podran tenir mai en els seus perquè ja els han condemnat abans de ser jutjats.
Les imatges que tots sabem, no es poden oblidar i no hem d’oblidar. No tot s’hi val, sr. Garzón.
Salvador Coll i Artés
Barcelona
Sense saber-ne res de res, tinc el convenciment que han actuat legalment i que, per tant, són innocents. Aquesta és una força que altres no tenen i que no podran tenir mai en els seus perquè ja els han condemnat abans de ser jutjats.
Les imatges que tots sabem, no es poden oblidar i no hem d’oblidar. No tot s’hi val, sr. Garzón.
Salvador Coll i Artés
Barcelona
dimarts, 10 de novembre del 2009
La fi de la impunitat
Evidentment jo no puc saber la realitat ni l'abast de la presumpta culpabilitat dels imputats en el cas Pretòria, encara que sí sé que veure emmanillats i recollint bosses d'escombraries a persones que han defensat el catalanisme, molt més allà del que el deure els exigia i en circumstàncies molt difícils, em dol.
Està clar que aquesta mateixa escena ocorre cada dia, amb persones que no coneixem, i que no ha d'existir un tracte de favor cap els uns o els altres. Tanmateix, aquestes imatges em porten a la reflexió sobre el lluny que estem en la implantació d'un sistema de "qualitat total" en una cosa que ens resulta tan cara com la justícia.
Volem continuar mantenint la justícia com un poder de l'Estat?, o avancem en una proposta innovadora i la convertim en un verdader dret dels ciutadans. Un dret sobre la ineficàcia del qual, demores, errors, actuacions injustificades o desmesurades, inhibicions, filtracions mediàtiques, fogonades, etc. hàgim de ser informats, i en molts casos, rescabalats.La transparència ha d'arribar als òrgans judicials, i hauriem d’exigir una relació pública dels casos que porta cada jutge, amb els seus noms i cognoms, els seus èxits i els seus fracassos, els seus errors, les multes o apercebiments que ha rebut en la seva carrera. En definitiva, volem tenir acés a les dades de qualitat de qui ens jutja o ens imputa, de forma verificable, i volem també que, si després del procés, s'objectiva la nostra innocència o no culpabilitat, es depurin responsabilitats equivalents a la pèrdua de la dignitat, a l'embargament preventiu dels nostres béns, a l'absència de llibertat sense motiu, i a tantes i tantes actuacions que generen cicatrius personals i socials indelebles.Estic convençut de què, com ocorre en la medicina, el meu àmbit de treball, els més competents, estaran d'acord amb aquest plantejament de mèrit, i els mediocres, avui legió, no, però els liberals sempre hem cregut en la societat de mèrit, jo ho sóc, i per això soc membre adherit de la FCO.
Des d'aquí, fins i tot des de la ignorància més absoluta, el meu suport als detinguts i les seves famílies en aquests difícils moments i el meu desig de que les seves imputacions siguin immerescudes, com em diu el cor. Si fos així, espero que su plantejin com un servei més a la construcció de la consciència col.lectiva.
Ferran Garcia
Reumatòleg
Està clar que aquesta mateixa escena ocorre cada dia, amb persones que no coneixem, i que no ha d'existir un tracte de favor cap els uns o els altres. Tanmateix, aquestes imatges em porten a la reflexió sobre el lluny que estem en la implantació d'un sistema de "qualitat total" en una cosa que ens resulta tan cara com la justícia.
Volem continuar mantenint la justícia com un poder de l'Estat?, o avancem en una proposta innovadora i la convertim en un verdader dret dels ciutadans. Un dret sobre la ineficàcia del qual, demores, errors, actuacions injustificades o desmesurades, inhibicions, filtracions mediàtiques, fogonades, etc. hàgim de ser informats, i en molts casos, rescabalats.La transparència ha d'arribar als òrgans judicials, i hauriem d’exigir una relació pública dels casos que porta cada jutge, amb els seus noms i cognoms, els seus èxits i els seus fracassos, els seus errors, les multes o apercebiments que ha rebut en la seva carrera. En definitiva, volem tenir acés a les dades de qualitat de qui ens jutja o ens imputa, de forma verificable, i volem també que, si després del procés, s'objectiva la nostra innocència o no culpabilitat, es depurin responsabilitats equivalents a la pèrdua de la dignitat, a l'embargament preventiu dels nostres béns, a l'absència de llibertat sense motiu, i a tantes i tantes actuacions que generen cicatrius personals i socials indelebles.Estic convençut de què, com ocorre en la medicina, el meu àmbit de treball, els més competents, estaran d'acord amb aquest plantejament de mèrit, i els mediocres, avui legió, no, però els liberals sempre hem cregut en la societat de mèrit, jo ho sóc, i per això soc membre adherit de la FCO.
Des d'aquí, fins i tot des de la ignorància més absoluta, el meu suport als detinguts i les seves famílies en aquests difícils moments i el meu desig de que les seves imputacions siguin immerescudes, com em diu el cor. Si fos així, espero que su plantejin com un servei més a la construcció de la consciència col.lectiva.
Ferran Garcia
Reumatòleg
dilluns, 9 de novembre del 2009
La ciutat de la culpa (als Srs. Alavedra i Prenafeta)
¿Com us podeu estar així tranquils a casa vostra i en els vostres quefers sabent que cada dia, en aquella presó espanyola, hi ha dos homes tancats injustament, privats de llibertat, privats del cel i del món i del mar, i del port que trafiqueja i de la ciutat que s'aixeca, indiferent? Aquells homes, aquella obre magna de Déu en cos i ànima, vius, en totes les potencies i sentits, amb aquest mateix afany de vida que teniu vosaltres, agenollats davant d'un mur i condemnats a una pena de presó injusta sense haver estat jutjats, amb la seva llibertat morta com un conill... ells, que son tan homes com vosaltres... !potser més que vosaltres¡ I això ha passat i no hem dit res, i ha de tornar a passar no sé quantes vegades! ¿Com us podeu estar a casa vostra, i asseure-us a taula voltats de fills, i posar-vos al llit amb la dona, i atendre els vostres negocis, i que aquesta visió no se us posi al davant i no us nuï el mos de pa a la gola, i no us glaci el petó als llavis, i no us privi d'atendre a tot altra cosa que no sigui aquesta?
(Adaptació lliure d'un fragment de“La Ciutat del Perdó” de Joan Maragall)
Marc Arza
http://catalunyafastforward.blogspot.com/2009/11/la-ciutat-de-la-culpa-als-srs-alavedra.html
(Adaptació lliure d'un fragment de“La Ciutat del Perdó” de Joan Maragall)
Marc Arza
http://catalunyafastforward.blogspot.com/2009/11/la-ciutat-de-la-culpa-als-srs-alavedra.html
diumenge, 8 de novembre del 2009
Prenafeta i tu
No sóc amic personal del senyor Prenafeta, tot i que confesso que no em faria res ser-ne. Conec, en canvi, molta gent del seu redol i, a través d’aquesta via, unes quantes històries totalment fiables sobre el personatge. Conec, això sí, el que hom escriu sobre ell. Et conec també a tu, que ets el “ciudatà –aparentment- normal”. Tens massa per costum llegir en diagonal o bé pateixes el que ara se’n diu “dificultat amb la lectura comprensiva”.
Els que me n’han parlat sempre ho fan d’un Prenafeta amb una empenta difícil d’aturar, energètic. De fortes conviccions. Un home de pinyó fix al que no li ha fet mandra donar la volta al món en més d’un sentit. I justament en un temps on encara s’havia de descobrir el Low Cost, l’Inter-rail o el telèfon mòbil. Anys en què viatjar era una autèntica aventura. És un individu molt més vigoritzat que la mitjana nacional. Bastant més.
Després et veig a tu, que t’excites amb tanta facilitat davant la fogonada d’un titular. Amant de l’altermundisme encara per definir, aspirant de funcionari ja sigui a la Caixa, ja sigui en qualsevol administració que et mostri una mica la cuixa. Fill d’un patriotisme social, que encara no saps exactament el que és. Però que et permet viure molt per damunt de les teves possibilitats. Et trobes moltes coses de franc i no se t’ocorre preguntar-te qui pagarà la festa. Molt d’això que avui no té preu, no fa pas tant s’havia de pagar religiosament.
Esperes amb devoció l’arribada del cap de setmana. Unes cerveses, el partidet de futbol, mirar la tele, jeure al sofà. O anar de marxa! Llegir poc o res que no sigui referent a l’avant-matx. (A vegades penso que ets un mort en vida. M’escandalitza la quantitat de temps que en realitat inverteixes ben bé en no res). Ara que han caigut les primeres gotes, ara ha aflorat en tu l’intrèpid caçador de bolets que sembla ser tots portem a dins.
Això sí, fent el vermutillo de seguida ets part i jutge. Implacable. La vena 2.0. et fa crear un grup a Facebook a favor d’engarjolar polítics, corruptes, enaltir la democràcia i proclamar una nova cultura del bla, bla, bla. (Escolta, però t’has vist bé?). Quan t’infles com un paó intentant encolomar discursos moralitzants a un grapat d’olives farcides, a quatre bocins de formatge i al col·lega amb el qual comparteixes taula, està clar que el món espera una altra mena de redempció.
El que més enveja et produeix d’en Prenafeta no són tots els diners que li suposes. Sinó el mite. No suportes el respecte que li professen. Saps la mena de monstres amb els quals li ha tocat lidiar i el temps que fa que no s’arrossega per un sofà. En Prenafeta deixa en evidència els mediocres com tu i els combat. La seva empenta i les seves idees el converteixen avui en un veritable anti-sistema. El “ciutadà normal” com tu per força el tem i el voldria tenir sota control. Com sigui. Per això hi ha tants de zeros a l’esquerra que la hi tenen botada.
I el final serà pràcticament el de sempre. En Prenafeta tornarà a casa, fent rabiar els seus il·lusos enterradors. I el “ciutadà normal”, incapaç de destriar el gra de la palla, incapaç de qüestionar tot aquest procediment tan dubtós amb el qual l’obsequia l’actuació de la justícia a Espanya, serà aleshores el qui quedarà ben tocat. La seva suposada normalitat, vull dir.
Xavier Batalla
http://www.catalunyaoberta.cat/index.php/continguts/view/hayek/2524
Els que me n’han parlat sempre ho fan d’un Prenafeta amb una empenta difícil d’aturar, energètic. De fortes conviccions. Un home de pinyó fix al que no li ha fet mandra donar la volta al món en més d’un sentit. I justament en un temps on encara s’havia de descobrir el Low Cost, l’Inter-rail o el telèfon mòbil. Anys en què viatjar era una autèntica aventura. És un individu molt més vigoritzat que la mitjana nacional. Bastant més.
Després et veig a tu, que t’excites amb tanta facilitat davant la fogonada d’un titular. Amant de l’altermundisme encara per definir, aspirant de funcionari ja sigui a la Caixa, ja sigui en qualsevol administració que et mostri una mica la cuixa. Fill d’un patriotisme social, que encara no saps exactament el que és. Però que et permet viure molt per damunt de les teves possibilitats. Et trobes moltes coses de franc i no se t’ocorre preguntar-te qui pagarà la festa. Molt d’això que avui no té preu, no fa pas tant s’havia de pagar religiosament.
Esperes amb devoció l’arribada del cap de setmana. Unes cerveses, el partidet de futbol, mirar la tele, jeure al sofà. O anar de marxa! Llegir poc o res que no sigui referent a l’avant-matx. (A vegades penso que ets un mort en vida. M’escandalitza la quantitat de temps que en realitat inverteixes ben bé en no res). Ara que han caigut les primeres gotes, ara ha aflorat en tu l’intrèpid caçador de bolets que sembla ser tots portem a dins.
Això sí, fent el vermutillo de seguida ets part i jutge. Implacable. La vena 2.0. et fa crear un grup a Facebook a favor d’engarjolar polítics, corruptes, enaltir la democràcia i proclamar una nova cultura del bla, bla, bla. (Escolta, però t’has vist bé?). Quan t’infles com un paó intentant encolomar discursos moralitzants a un grapat d’olives farcides, a quatre bocins de formatge i al col·lega amb el qual comparteixes taula, està clar que el món espera una altra mena de redempció.
El que més enveja et produeix d’en Prenafeta no són tots els diners que li suposes. Sinó el mite. No suportes el respecte que li professen. Saps la mena de monstres amb els quals li ha tocat lidiar i el temps que fa que no s’arrossega per un sofà. En Prenafeta deixa en evidència els mediocres com tu i els combat. La seva empenta i les seves idees el converteixen avui en un veritable anti-sistema. El “ciutadà normal” com tu per força el tem i el voldria tenir sota control. Com sigui. Per això hi ha tants de zeros a l’esquerra que la hi tenen botada.
I el final serà pràcticament el de sempre. En Prenafeta tornarà a casa, fent rabiar els seus il·lusos enterradors. I el “ciutadà normal”, incapaç de destriar el gra de la palla, incapaç de qüestionar tot aquest procediment tan dubtós amb el qual l’obsequia l’actuació de la justícia a Espanya, serà aleshores el qui quedarà ben tocat. La seva suposada normalitat, vull dir.
Xavier Batalla
http://www.catalunyaoberta.cat/index.php/continguts/view/hayek/2524
Carta a l’amic Marc Prenafeta
Conta la llegenda que el primer dia que el President Pujol va entrar per la porta de Palau anava amb el teu pare i li va dir: “Lluís, la Generalitat som tu i jo”. Reconstruir un país sotmès es feina de molts i governar-lo, privilegi d’uns pocs. Però aquest privilegi comporta unes servituds difícils de suportar: odis, envejes, traïcions, soledat, i sobretot injustícies de tota mena. Ton pare va viure i va col·laborar amb els millors anys del pujolisme.
El què li ha tocat ara viure és la creu de la moneda. Espanya no perdona i sap com i quan tallar caps. Els espanyols tenen l’exèrcit, la justícia, el fisc i una majoria de població. Els Catalans som minoria a Catalunya, no tenim exèrcit, ni justícia pròpia, ni fisc. Però ara ens han sorprès amb una novetat! I és que, a més, els espanyols tenen un tribunal de justícia, l’Audiència Nacional i unes lleis que els hi permeten fer el què han fet: convertir un cobrament de comissions en un delicte d’alta traïció. Al teu pare i al Macià els han inculpat d’un delicte de “asociación ilícita”, es a dir ”Poner en peligro la vigencia de la constitución Nacional” (consulta “associación ilicita” per internet i fliparàs!). Ni el teu pare ni en Macià estarien suportant ara una prova indigne si fossin espanyols. Ni el teu pare ni en Macià haurien estat sotmesos a un tracte vexatori en públic si no haguessin estat homes d’en Pujol. Ni el teu pare ni en Macià estarien a Madrid tancats a la presó si les enquestes no ens fossin tan favorables i obrissin el pas a un govern (i potser a un front) nacionalista.
Amb l’engarjolament del teu pare i d’en Macià, no estem davant d’un problema ètic. Estem davant d’un maltractament polític i d’un abús de poder. La teva reacció m’ha colpit. Serenitat, fermesa i cap fred. En Vila va dir que era l’hora de Maquiavel. I té raó. Ara us toca actuar per acabar amb el suplici del tancament i defensar l’honor.
I a la resta de catalans, ens toca prendre bona nota i actuar en conseqüència. Poca broma amb els espanyols. ERC no pot tornar a cometre el mateix error. CiU ha de guanyar i construir trinxeres perquè aniran a per nosaltres. No hi ha sociovergència possible. El pitjor que ens pot passar és deixar que els Espanyols manin a Catalunya. La única condemna, fer tractes amb els sociates.
Dic que el cobrament de comissions no es un problema ètic. Hi han matisos, segur. Però el problema ètic és que un banquer cobri 20 M d’euros l’any, que els futbolistes només paguin el 24% de renda (I la resta de mortals un 48%), que el banc d’Espanya es renti les mans de la situació de quiebra tècnica dels bancs i caixes, que s’hagin construït habitatges per als propers deu anys, que els xinos estiguin acabant amb l’industria a Europa (de què viurem????), que els ajuntaments requalifiquin terrenys, adjudiquin obres a constructores amigues i ho financiïn amb les caixes d’estalvis creades i dominades pels partits polítics en el poder (o sigui CiU no, o molt poquet), que la dona de l’actual president de la generalitat ocupi un fotimer de càrrecs públics remunerats (les dietes també son remuneracions…)
Senyor Garzón, se li ha girat feina. Però si us plau comenci per dalt. “Con un par de cojones”. Que l’estat Espanyol se’ls hi n’anirà a la merda per culpa de tots els cràpules que se n’estan aprofitant, i no per quatre idealistes que somniem passats i vivim dels records.
Ànims, Marc!
Una forta abraçada,
Vicenç Pedret
El Matí Digital
http://www.elmati.cat/articles/noticia.php?id=759
El què li ha tocat ara viure és la creu de la moneda. Espanya no perdona i sap com i quan tallar caps. Els espanyols tenen l’exèrcit, la justícia, el fisc i una majoria de població. Els Catalans som minoria a Catalunya, no tenim exèrcit, ni justícia pròpia, ni fisc. Però ara ens han sorprès amb una novetat! I és que, a més, els espanyols tenen un tribunal de justícia, l’Audiència Nacional i unes lleis que els hi permeten fer el què han fet: convertir un cobrament de comissions en un delicte d’alta traïció. Al teu pare i al Macià els han inculpat d’un delicte de “asociación ilícita”, es a dir ”Poner en peligro la vigencia de la constitución Nacional” (consulta “associación ilicita” per internet i fliparàs!). Ni el teu pare ni en Macià estarien suportant ara una prova indigne si fossin espanyols. Ni el teu pare ni en Macià haurien estat sotmesos a un tracte vexatori en públic si no haguessin estat homes d’en Pujol. Ni el teu pare ni en Macià estarien a Madrid tancats a la presó si les enquestes no ens fossin tan favorables i obrissin el pas a un govern (i potser a un front) nacionalista.
Amb l’engarjolament del teu pare i d’en Macià, no estem davant d’un problema ètic. Estem davant d’un maltractament polític i d’un abús de poder. La teva reacció m’ha colpit. Serenitat, fermesa i cap fred. En Vila va dir que era l’hora de Maquiavel. I té raó. Ara us toca actuar per acabar amb el suplici del tancament i defensar l’honor.
I a la resta de catalans, ens toca prendre bona nota i actuar en conseqüència. Poca broma amb els espanyols. ERC no pot tornar a cometre el mateix error. CiU ha de guanyar i construir trinxeres perquè aniran a per nosaltres. No hi ha sociovergència possible. El pitjor que ens pot passar és deixar que els Espanyols manin a Catalunya. La única condemna, fer tractes amb els sociates.
Dic que el cobrament de comissions no es un problema ètic. Hi han matisos, segur. Però el problema ètic és que un banquer cobri 20 M d’euros l’any, que els futbolistes només paguin el 24% de renda (I la resta de mortals un 48%), que el banc d’Espanya es renti les mans de la situació de quiebra tècnica dels bancs i caixes, que s’hagin construït habitatges per als propers deu anys, que els xinos estiguin acabant amb l’industria a Europa (de què viurem????), que els ajuntaments requalifiquin terrenys, adjudiquin obres a constructores amigues i ho financiïn amb les caixes d’estalvis creades i dominades pels partits polítics en el poder (o sigui CiU no, o molt poquet), que la dona de l’actual president de la generalitat ocupi un fotimer de càrrecs públics remunerats (les dietes també son remuneracions…)
Senyor Garzón, se li ha girat feina. Però si us plau comenci per dalt. “Con un par de cojones”. Que l’estat Espanyol se’ls hi n’anirà a la merda per culpa de tots els cràpules que se n’estan aprofitant, i no per quatre idealistes que somniem passats i vivim dels records.
Ànims, Marc!
Una forta abraçada,
Vicenç Pedret
El Matí Digital
http://www.elmati.cat/articles/noticia.php?id=759
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
