dimarts, 10 de novembre de 2009

La fi de la impunitat

Evidentment jo no puc saber la realitat ni l'abast de la presumpta culpabilitat dels imputats en el cas Pretòria, encara que sí sé que veure emmanillats i recollint bosses d'escombraries a persones que han defensat el catalanisme, molt més allà del que el deure els exigia i en circumstàncies molt difícils, em dol.

Està clar que aquesta mateixa escena ocorre cada dia, amb persones que no coneixem, i que no ha d'existir un tracte de favor cap els uns o els altres. Tanmateix, aquestes imatges em porten a la reflexió sobre el lluny que estem en la implantació d'un sistema de "qualitat total" en una cosa que ens resulta tan cara com la justícia.

Volem continuar mantenint la justícia com un poder de l'Estat?, o avancem en una proposta innovadora i la convertim en un verdader dret dels ciutadans. Un dret sobre la ineficàcia del qual, demores, errors, actuacions injustificades o desmesurades, inhibicions, filtracions mediàtiques, fogonades, etc. hàgim de ser informats, i en molts casos, rescabalats.La transparència ha d'arribar als òrgans judicials, i hauriem d’exigir una relació pública dels casos que porta cada jutge, amb els seus noms i cognoms, els seus èxits i els seus fracassos, els seus errors, les multes o apercebiments que ha rebut en la seva carrera. En definitiva, volem tenir acés a les dades de qualitat de qui ens jutja o ens imputa, de forma verificable, i volem també que, si després del procés, s'objectiva la nostra innocència o no culpabilitat, es depurin responsabilitats equivalents a la pèrdua de la dignitat, a l'embargament preventiu dels nostres béns, a l'absència de llibertat sense motiu, i a tantes i tantes actuacions que generen cicatrius personals i socials indelebles.Estic convençut de què, com ocorre en la medicina, el meu àmbit de treball, els més competents, estaran d'acord amb aquest plantejament de mèrit, i els mediocres, avui legió, no, però els liberals sempre hem cregut en la societat de mèrit, jo ho sóc, i per això soc membre adherit de la FCO.

Des d'aquí, fins i tot des de la ignorància més absoluta, el meu suport als detinguts i les seves famílies en aquests difícils moments i el meu desig de que les seves imputacions siguin immerescudes, com em diu el cor. Si fos així, espero que su plantejin com un servei més a la construcció de la consciència col.lectiva.

Ferran Garcia
Reumatòleg