divendres, 13 de novembre de 2009

Ràbia!

Passen els dies i encara sento la mateixa indignació que al primer dia que es va saber que el Sr. Alavedra i el Sr. Prenafeta ingressaven en presó preventiva. Escàndol, vergonya, impotència, els sentiments resten inalterats. Per què?

En primer lloc, perquè la majoria de mitjans de comunicació ha fet un paperot ben lamentable atacant frontalment la presumpció d’innocència dels encausats. Aquests senyors no han de demostrar que són innocents, perquè de moment se’ls hauria de pressuposar la innocència. Aquí és el jutge qui ha d’aportar proves per demostrar la seva culpabilitat, i jo encara no he vist cap prova fefaent que m’expliqui el perquè de l’empresonament. I dubto que n’acabi apareixent cap.

En segon lloc, la personalitat del jutge mediàtic però sobretot la naturalesa de la mateixa Audiència Nacional (espanyola) no fan pressagiar res de bo. Sobre Garzón l’il·luminat ja se n’ha dit prou coses com per no refiar-se’n. Però i de l’Audiència? Aquest tribunal d’excepció hereu del TOP no té parangó al món occidental, Spain is different, i doncs què et pensaves? Això sí, el rebre, again, pels catalans.

Cal recordar que la justícia és un pilar fonamental de l’Estat de Dret, i actua com un contrapoder de l’executiu i del legislatiu. A tot el món occidental? No! Hi ha un poble d’irreductibles hispans on el poder judicial és manipulat de tal manera que a Montesquieu no el reconeix ni la mare que el va parir. Separació de poders, després de l’espectacle grotesc del Tribunal Constitucional, màxima instància judicial, amb l’Estatut? Si fins i tot en Santiago Vidal l’altre dia demanava la dimissió de tots els seus membres, donada la patètica politització del tribunal! Justícia, sí, però qui la imparteix? I amb quina legitimitat?

I finalment, un apunt no menys important sobre les formes del show escabrós de les manilles i del furgó de la benemèrita. Algú es pensa que és innocent la detenció del conseller més emblemàtic i més estimat pel públic nacionalista de tots els governs de Pujol? Algú creu que és casual la detenció del millor i més brillant braç executor de l’agenda del president Pujol? Fent el símil, algú s’imagina en Gabriel Cisneros (ACS) o en Peces-Barba, pares de la Constitució, emmanillats, desorientats i amb una bossa d’escombraries à la Auschwitz davant les càmeres de televisió? I en Rodrigo Rato? Doncs bé, en Macià Alavedra, en tant que ponent de l’Estatut de Sau i conseller d’economia i finances, seria l’homenot equivalent a tots aquests personatges junts. I el mateix podríem dir sobre el número dos de facto d’en Pujol, el senyor Prenafeta. No m’imagino l’Alfonso Guerra engarjolat (de fet ni l’hermanísimo Juan va ser exhibit amb manilles com si fos un trofeu de caça major, com deia en Xavier Roig). El tracte que van rebre els nostres dos admirats personatges el dia del trasllat a Madrid és un escarni i un insult per a tots els que estimem el nostre país, fins i tot si fos veritat allò que se li imputa.

I és que com deia aquell, la justícia (espanyola) es un cachondeo. Llibertat JA.

Toni Casas i Molina
Barcelona